Benvinguts

Benvinguts a temps de lleure. Aquest bloc pretén ser un aparador de noticies relacionades amb el lleure, reflexions personals, i exposició de noves metodologies emergents.
Ja que la vida és canviant i la societat canvia amb aquesta és necessari que l'educació evolucioni. I podem observar en l'educació en el lleure unes noves metodologies, utilitzades per monitors i monitores, que considero molt més evolucionades que les habitualment utilitzades en l'educació formal.  

Tot seguit us deixo amb un article de Carles Capdevila:

"Entusiasme sospitós "

Som en un país abstencionista i desencantat,on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. 
Que algunsd’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós. 

Són uns éssers estranys d’entre18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments.Els reconeixereu per què prin-guen totes es tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de cam-paments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut. 
La broma fa dècades que dura,i no són quatre sonats,es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats,se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no.Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen  lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar  conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i el que és pitjor, a la canalla que cuiden, també.

Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat  i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure. L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus,però ni així pleguen. 
Els mitjans de comunicació tenim apunt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents. Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors,i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps. 

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat. Els monitors d’esplai i caps d’agrupament, voluntaris, són vistos com a éssers estranys que formen part d’un món apart dins d’aquest món en el qual vivim.



Font: Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 80. Dimecres, 30 de maig del 2007
Diari digital